supinus

Llatí

• Pronúncia: /sʊˈpiː.nʊs/
• Etimologia: Derivat de sub ‎(«des de baix»), potser influït pel terme grec ὕπτιος ‎(húptios).

Adjectiu

supīnus m., supīna f., supīnum n.

1. girat cap amunt

   Ex: motus supinus — (trad:«estirat al terra, girat cap amunt»)

   Ex: supinae manum. — (trad:«mans alçades cap amunt en senyal de súplica»)

2. indiferent, inactiu, mandrós

   Ex: Pater excitat supinum juvenem. — (trad: «El pare crida l'atenció al jove mandrós.»)

3. despreocupat, tranquil

   Ex: supinum mare. — (trad:«mar en calma»)

4. supí

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	supīnus	supīna	supīnum		supīnī	supīnae	supīna
Vocatiu	supīne	supīna	supīnum		supīnī	supīnae	supīna
Acusatiu	supīnum	supīnam	supīnum		supīnōs	supīnās	supīna
Genitiu	supīnī	supīnae	supīnī		supīnōrum	supīnārum	supīnōrum
Datiu	supīnō	supīnae	supīnō		supīnīs
Ablatiu	supīnō	supīnā	supīnō		supīnīs

Antònims

• prōnus