supinus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

Adjectiu[modifica]

supīnus m., supīna f., supīnum n.

  1. girat cap amunt
    Ex: motus supinus — (trad:«estirat al terra, girat cap amunt»)
    Ex: supinae manum. — (trad:«mans alçades cap amunt en senyal de súplica»)
  2. indiferent, inactiu, mandrós
    Ex: Pater excitat supinum juvenem. — (trad: «El pare crida l'atenció al jove mandrós.»)
  3. despreocupat, tranquil
    Ex: supinum mare. — (trad:«mar en calma»)
  4. supí

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu supīnus supīna supīnum supīnī supīnae supīna
Vocatiu supīne supīna supīnum supīnī supīnae supīna
Acusatiu supīnum supīnam supīnum supīnōs supīnās supīna
Genitiu supīnī supīnae supīnī supīnōrum supīnārum supīnōrum
Datiu supīnō supīnae supīnō supīnīs
Ablatiu supīnō supīnā supīnō supīnīs


Antònims[modifica]