supinus
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /sʊˈpiː.nʊs/
- Etimologia: Derivat de sub («des de baix»), potser influït pel terme grec ὕπτιος (húptios).
Adjectiu[modifica]
supīnus m., supīna f., supīnum n.
- girat cap amunt
- Ex.: motus supinus — (trad:«estirat al terra, girat cap amunt»)
- Ex.: supinae manum. — (trad:«mans alçades cap amunt en senyal de súplica»)
- indiferent, inactiu, mandrós
- Ex.: Pater excitat supinum juvenem. — (trad: «El pare crida l'atenció al jove mandrós.»)
- despreocupat, tranquil
- Ex.: supinum mare. — (trad:«mar en calma»)
- supí
Declinació[modifica]
Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
Cas | Singular | Plural | |||||
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | supīnus | supīna | supīnum | supīnī | supīnae | supīna | |
Vocatiu | supīne | supīna | supīnum | supīnī | supīnae | supīna | |
Acusatiu | supīnum | supīnam | supīnum | supīnōs | supīnās | supīna | |
Genitiu | supīnī | supīnae | supīnī | supīnōrum | supīnārum | supīnōrum | |
Datiu | supīnō | supīnae | supīnō | supīnīs | |||
Ablatiu | supīnō | supīnā | supīnō | supīnīs |