supinus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /sʊˈpiː.nʊs/
  • Etimologia: Derivat de sub ‎(«des de baix»), potser influït pel terme grec ὕπτιος ‎(húptios).

Adjectiu[modifica]

supīnus m., supīna f., supīnum n.

  1. girat cap amunt
    Motus supinus.Estirat a terra, girat cap amunt.
    Supinae manum.Mans alçades cap amunt en senyal de súplica.
  2. indiferent, inactiu, mandrós
    Pater excitat supinum juvenem.El pare crida l'atenció al jove mandrós.
  3. despreocupat, tranquil
    Supinum mare.Mar en calma.
  4. supí

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu supīnus supīna supīnum supīnī supīnae supīna
Vocatiu supīne supīna supīnum supīnī supīnae supīna
Acusatiu supīnum supīnam supīnum supīnōs supīnās supīna
Genitiu supīnī supīnae supīnī supīnōrum supīnārum supīnōrum
Datiu supīnō supīnae supīnō supīnīs
Ablatiu supīnō supīnā supīnō supīnīs


Antònims[modifica]