supí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /suˈpi/
• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí supinum ‎(«girat cap amunt»).

Adjectiu

supí m. ‎(femení supina, plural masculí supins, plural femení supines)

1. En alguns idiomes, forma verbal emprada amb funció nominal.

   Exemples:

   Llatí: Gladiatores adierunt pugnatum. (traducció: «Els gladiadors han vingut a lluitar.»)

   Llatí: Hoc est facile dictu.. (traducció: «Això és fàcil de dir.»)

2. Posició gimnàstica que consisteix en estar estirat al terra amb el cap per amunt.

Antònims

• [2] pron

Compostos i expressions

• ignorància supina: molt ignorant

Traduccions

Traduccions

• Anglès: supine ^(en)
• Castellà: supino ^(es)
• Francès: supin ^(fr)
• Italià: supino ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pí (2)
• Anagrames: pius, puis

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC