summus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈsʊm.mʊs/
• Etimologia: Derivt de supinus que, abans de donar summus devia tenir la forma summinus.

Adjectiu

summus m., summa f., summum n. ‎(superlatiu superus)

1. summe

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	summus	summa	summum		summī	summae	summa
Vocatiu	summe	summa	summum		summī	summae	summa
Acusatiu	summum	summam	summum		summōs	summās	summa
Genitiu	summī	summae	summī		summōrum	summārum	summōrum
Datiu	summō	summae	summō		summīs
Ablatiu	summō	summā	summō		summīs