sullar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/suˈʎa/
Occidental:	nord-occidental /suˈʎa/
	valencià /suˈʎaɾ/, /suˈʎa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Vegeu sollar, segle XIV.

Verb

sullar trans., pron. ‎(pronominal sullar-se)

1. (occidental) Forma alternativa de sollar.
2. (valencià, pronominal) cagar-se

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	sullar			haver sullat
gerundi	sullant			havent sullat
participi	sullat, sullada, sullats, sullades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	sullo	sulles	sulla	sullem	sulleu	sullen
	sulle						val
imperfet	sullava	sullaves	sullava	sullàvem	sullàveu	sullaven
passat simple	sullí	sullares	sullà	sullàrem	sullàreu	sullaren
futur	sullaré	sullaràs	sullarà	sullarem	sullareu	sullaran
condicional	sullaria	sullaries	sullaria	sullaríem	sullaríeu	sullarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	sulle	sulles	sulle	sullem	sulleu	sullen	occ
imperfet	sullés		sullés
		sullesses		sulléssem	sullésseu	sullessen
		sullasses		sullàssem	sullàsseu	sullassen	val (1)
	sullara	sullares	sullara	sullàrem	sullàreu	sullaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	sulla			sulleu
	–		sulle	sullem		sullen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... sullat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... sullar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... sullat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... sullat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... sullat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... sullat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... sullar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... sullat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... sullat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... sullat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: sullo, sulla, sullem

Miscel·lània

• Síl·labes: su·llar (2)
• Anagrama: rullàs

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

Català antic

Verb

sullar

1. sollar, sullar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	sullar
gerundi	sullant
participi	sullat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	sull	sulles	sulla	sullam	sullats	sullen
					sullau
imperfet	sullava	sullaves	sullava	sullàvem	sullàvets	sullaven
passat simple	sullí	sullast	sullà	sullam	sullàs	sullaren
	sullé	sullist		sullàrem	sullàrets
		sullares			sullàreu
futur	sullaré	sullaràs	sullarà	sullarem	sullarets	sullaran
					sullareu
condicional	sullaria	sullaries	sullaria	sullaríem	sullaríets	sullarien
					sullaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	sull	sulls	sull	sullem	sullets	sullen
					sulleu
imperfet	sullàs	sullasses	sullàs	sullàssem	sullàssets	sullassen
	sullara	sullares	sullara	sullàrem	sullàsseu	sullaren
					sullàrets
					sullàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	sulla	sull	sullem	sullats	sullen
	–				sullau

Variants

• sollar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo