sollar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /suˈʎa/, balear /soˈʎa/, /suˈʎa/
Occidental: nord-occidental /soˈʎa/, valencià /soˈʎaɾ/
Informal: mallorquí /soˈja/, balear /suˈja/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: sollà
  • Etimologia: Probablement d’un germànic *süljan, segle XIII.
  • Anagrames: allors (alfagrama), llaors

Verb[modifica]

so·llar trans.

  1. embrutar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: sollo, solla, sollem
Vocal rizotònica: /o/

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

sollar

  1. sollar

Conjugació[modifica]

Variants[modifica]