suec

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /suˈɛk/, occidental /suˈek/
• Rimes: -ɛk

Àudio: oriental

(fitxer)

, occidental

(fitxer)

• Etimologia: Del castellà sueco, de Suecia, segle XX.

Adjectiu

suec m. ‎(femení sueca, plural masculí suecs, plural femení sueques)

1. Relatiu o pertanyent a Suècia.

   «Em vaig fixar en un xicot suec que feia goig.»

Traduccions

Relatiu a Suècia

• Alemany: schwedisch ^(de)
• Anglès: Swedish ^(en)
• Castellà: sueco ^(es)
• Danès: svensk ^(da)
• Francès: suédois ^(fr)
• Italià: svedese ^(it)

• Neerlandès: Zweeds ^(nl)
• Noruec: svensk ^(no)
• Occità: suedés ^(oc)
• Portuguès: sueco ^(pt)
• Romanès: suedez ^(ro)
• Suec: svensk ^(sv)

Nom

suec m. ‎(plural suecs, femení sueca)

1. Persona de Suècia.
2. (només singular) Llengua germànica escandinava oriental parlada a Suècia i Finlàndia.

   Si em parles en suec no t'entenc.

3. (col·loquial, antonomàsia) Persona que parla una llengua escandinava.

Traduccions

Persona

• Alemany: Schwede ^(de) m.
• Anglès: Swede ^(en)
• Castellà: sueco ^(es) m.
• Danès: svensker ^(da) c.
• Francès: Suédois ^(fr) m.

• Italià: svedese ^(it) m. f.
• Neerlandès: Zweed ^(nl) m.
• Noruec: svenske ^(no) m.
• Occità: suedés ^(oc) m.
• Romanès: suedez ^(ro) m.
• Suec: svensk ^(sv) c.

Llengua

• Alemany: Schwedisch ^(de) n.
• Anglès: Swedish ^(en)
• Castellà: sueco ^(es) m.
• Danès: svensk ^(da) n.
• Francès: suédois ^(fr) m.

• Italià: svedese ^(it) m.
• Neerlandès: Zweeds ^(nl) n.
• Noruec: svensk ^(no) m.
• Occità: suedés ^(oc) m.
• Romanès: suedeză ^(ro) f.
• Suec: svenska ^(sv) n.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·ec (2)
• Anagrames: cues, ecus

Vegeu també

• Wiktionary, edició en suec
• Entrades en suec al Viccionari en català
• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot