sucurro

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊˈkʊr.roː/
• Etimologia: Del prefix sub- i ‎currō.

Verb

sucurrō ‎(1a present^?), sucurris ‎(2a present), succurrere ‎(infinitiu), succurrī ‎(perfet), succursum ‎(supí)

1. socórrer, jo socorro

   «Succurrit inimicus illi Vorenus» (Juli Cèsaar, De Bello Gallico)

   Vorenus, enemic seu, l'anà a socórrer.