Vés al contingut

socórrer

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /suˈko.rə/
balear /soˈko.rə/, /suˈko.rə/
Occidental:  nord-occidental /soˈko.re/
valencià /soˈko.reɾ/, /soˈko.re/

Verb

[modifica]

socórrer trans.

  1. Ajudar algú quan està en perill o passant una necessitat.
    «A la vila hi mancaven també viandes per a resistir un setge llarg i per això Pere el Cerimoniós decidí anar a socórrer-la.» (CSIC Institució Milà i Fontanals, Pere el Cerimoniós i la seva època, p.305, 1989)

Conjugació

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: so·cór·rer (3)
  • Anagrama: recorros

Vegeu també

[modifica]