socórrer

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /suˈko.rə/
balear /soˈko.rə/, /suˈko.rə/
Occidental:  nord-occidental /soˈko.re/, valencià /soˈko.reɾ/

Verb[modifica]

socórrer trans.

  1. Ajudar algú quan està en perill o passant una necessitat.
    «A la vila hi mancaven també viandes per a resistir un setge llarg i per això Pere el Cerimoniós decidí anar a socórrer-la.» [1]

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: so·cór·rer (3)
  • Anagrama: recorros

Vegeu també[modifica]

  1. CSIC Institució Milà i Fontanals, Pere el Cerimoniós i la seva època, p.305, 1989