subjectivàrem

Potser volíeu: subjectivarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sub.ʒək.tiˈβa.ɾəm/, balear /sub.ʒək.tiˈva.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /sub.d͡ʒek.tiˈβa.ɾem/
	valencià /sub.d͡ʒek.tiˈva.ɾem/, /sub.d͡ʒek.tiˈβa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

subjectivàrem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de subjectivar
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb subjectivar

Variants

• [2] subjectivéssim, subjectivéssem, subjectivàssim, subjectivàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: sub·jec·ti·và·rem (5)