stirps

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /stɪrps/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)ter- («sòlid, inamovible»).

Nom

stirps f. ‎(genitiu stirpis)

1. arrel, soca-rel

   Arbores per stirpes aluntur.

   Els arbres s'alimenten per mitjà de les arrels.

   Karthago ab stirpe interiit.

   Cartago fou destruïda de soca-rel.

2. arrel, orígen
3. estirp, nissaga

   Filius, anne aliquis magna de stirpe nepotum?

   El seu fill o un altre familiar descendeix d'una important nissaga?

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	stirps	stirpēs
Vocatiu	stirps	stirpēs
Acusatiu	stirpem	stirpēs
Genitiu	stirpis	stirpium
Datiu	stirpī	stirpibus
Ablatiu	stirpe	stirpibus

Sinònims

• radix

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.1022-1027