stirps

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /stɪrps/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *(s)ter- («sòlid, inamovible»).

Nom[modifica]

stirps f. ‎(genitiu stirpis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu stirps stirpēs
Vocatiu stirps stirpēs
Acusatiu stirpem stirpēs
Genitiu stirpis stirpium
Datiu stirpī stirpibus
Ablatiu stirpe stirpibus
  1. arrel, soca-rel
    Ex.: -Arbores per stirpes aluntur. — (traducció:«Els arbres s'alimenten per mitjà de les arrels.»)
    Ex.: -Karthago ab stirpe interiit. — (traducció:«Cartago fou destruïda de soca-rel.»)
  2. arrel, orígen
  3. estirp, nissaga
    Ex.: Filius, anne aliquis magna de stirpe nepotum? — (traducció:«El seu fill o un altre familiar descendeix d'una important nissaga?»)

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.1022-1027