Vés al contingut

sollen

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈso.ʎən/
balear /ˈso.ʎən/, /ˈso.jən/
Occidental:  /ˈso.ʎen/

Verb

[modifica]

sollen

  1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de sollar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: so·llen (2)
  • Anagrama: lleons

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

sollen

  1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present d'indicatiu de sollar
  2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present de subjuntiu de sollar
  3. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperatiu de sollar

Alemany

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈzɔlən/; Alemanya , Àustria 
  • Etimologia: De l'alemany antic skulan, procedent del protogermànic *skulaną.

Verb

[modifica]

sollen

  1. haver de (obligació subjectiva)
    Ich soll das machen. - «Hauria de fer això.»
    Ich soll mal im Internet nachschauen - «Hauria de buscar en internet.»
  2. Auxiliar per indicar possibilitat
    Falls wir im Lotto gewinnen sollten, kaufe ich einen Sportwagen. - «Si guanyessim la loteria, em compraria un cotxe esportiu.»

Notes

[modifica]
  • La diferència amb el verb müssen és que aquest s'empra per parlar d'una obligació real i objectiva, mentre que sollen s'empra per expressar l'obligació subjectiva o de tipus moral.

Conjugació

[modifica]
Infinitiu sollen
Verb auxiliar haben
Participi passat gesollt
Temps passat ich sollte
Participi present sollend
Tercera persona sing. present er/sie soll