singulus
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈsɪŋ.ɡʊ.lʊs/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *sem- («un»).
Adjectiu[modifica]
singulus m., singula f., singulum n.
- únic, singular
- Ex: Singuli venerunt. — «Van arribar tots junts, en un sol grup.»
- separat
- Ex: In annos singulos — «d'any en any»
- sengles, cadascun
- Ex: Pisaurum, Fanum, Anconam singulis cohortibus occupat. — «Ell va ocupar Pisa, Fano, Ancona i va posar una cohort en cadascun d'aquests llocs.»
Declinació[modifica]
Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | singulus | singula | singulum | singulī | singulae | singula | |
| Vocatiu | singule | singula | singulum | singulī | singulae | singula | |
| Acusatiu | singulum | singulam | singulum | singulōs | singulās | singula | |
| Genitiu | singulī | singulae | singulī | singulōrum | singulārum | singulōrum | |
| Datiu | singulō | singulae | singulō | singulīs | |||
| Ablatiu | singulō | singulā | singulō | singulīs | |||
Nota d'ús[modifica]
Majoritàriament emprat en la forma plural singuli.