Vés al contingut

singulus

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈsɪŋ.ɡʊ.lʊs/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *sem- ‎(«un»).

Adjectiu

[modifica]

singulus m., singula f., singulum n.

  1. únic, singular
    Singuli venerunt.Van arribar tots junts, en un sol grup.
  2. separat
    In annos singulosD'any en any
  3. sengles, cadascun
    Pisaurum, Fanum, Anconam singulis cohortibus occupat.
    Va ocupar Pisa, Fano, Ancona i va posar una cohort en cadascun d'aquests llocs.

Declinació

[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu singulus singula singulum singulī singulae singula
Vocatiu singule singula singulum singulī singulae singula
Acusatiu singulum singulam singulum singulōs singulās singula
Genitiu singulī singulae singulī singulōrum singulārum singulōrum
Datiu singulō singulae singulō singulīs
Ablatiu singulō singulā singulō singulīs

Notes

[modifica]

Majoritàriament emprat en la forma plural singuli.

Derivats

[modifica]