simpege

Català

Verb

simpege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de simpejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb simpejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb simpejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb simpejar

Variants

• [1] simpejo, simpegi, simpeig
• [2] simpegi
• [3] simpegi
• [4] simpegi

Miscel·lània

• Síl·labes: sim·pe·ge (3)