satisféreu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /sə.tisˈfe.ɾəw/, occidental /sa.tisˈfe.ɾew/
• Rimes: -eɾew

Verb

satisféreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de satisfer
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb satisfer

Variants

• [2] satisfacéssiu, satisféssou, satisféssiu, satisfésseu

Miscel·lània

• Síl·labes: sa·tis·fé·reu (4)
• Anagrames: estufaries, tarifésseu

Català antic

Verb

satisféreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de satisfer
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de satisfer

Variants

• [1] satisfaés, satisfés, satisfaérets, satisfaéreu, satisférets
• [2] satisfaséssets, satisfacéssets, satisfaéssets, satisféssets, satisfaérets, satisférets, satisfasésseu, satisfacésseu, satisfaésseu, satisfésseu, satisfaéreu