satisfer

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /sə.tisˈfe/
Occidental: nord-occidental /sa.tisˈfe/, valencià /sa.tisˈfeɾ/

Verb[modifica]

sa·tis·fer trans.

  1. Acomplir un anhel o una necessitat.
  2. Fer contenta una persona amb allò que desitja.
  3. Saldar un deute.
  4. Solucionar un dubte.
  5. Complir unes certes condicions.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: satisfaig, satisfà, satisfem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

satisfer

  1. satisfer
    Promet lo senyor rey d'Arago que si per alcu a alcuns de la terra sua es deguda neguna quantitat de moneda a alcu o alcuns de la terra è senyoria del dit rey de Bugia, que fara encontinent a ells complidament satisfer en lurs deutes. (Tractat de pau entre Alid Abou Zagri i Jaume II d'Aragó, 1309)
  2. correspondre

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]