Vés al contingut

sarangui

De Viccionari

Català

[modifica]

sarangui m. ‎(plural saranguis)

  1. Instrument cordòfon d'arquet de la família dels llaüts, que fa uns 70 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma gairebé paral·lelepipèdica, amb la taula harmònica de pell, amb el mànec curt amb claviller a l'extrem i als costats, amb tres o quatre cordes melòdiques, generalment de tripa, i entre onze i trenta-sis cordes metàl·liques més primes que sonen per simpatia, que es toca en posició vertical.

Notes

[modifica]

És un instrument originari de l'Índia.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: sa·ran·gui (3)
  • Anagrama: guaranís

Vegeu també

[modifica]