llaüt

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʎəˈut/, occidental /ʎaˈut/
• Rimes: -ut
• Etimologia: De l'àrab andalusí اَلْعُود ‎(al-ʿūd, «la fusta»), segle XIII.

Nom

llaüt m. ‎(plural llaüts)

1. Instrument musical de corda, de caixa bombada per la part de sota, que es toca polsant les cordes.
2. Forma alternativa de llagut.

Derivats

• arxillaüt

Traduccions

Instrument musical

• Afrikaans: luit ^(af)
• Albanès: llautë ^(sq)
• Alemany: Laute ^(de) f.
• Anglès: lute ^(en)
• Armeni: ջնար ^(hy) ‎(djnar)
• Castellà: laúd ^(es)
• Coreà: 류트 ^(ko) ‎(ryuteu)
• Danès: lut ^(da) c.
• Eslovac: lutna ^(sk) f.
• Eslovè: lutnja ^(sl) f.
• Esperanto: liuto ^(eo)
• Estonià: lauto ^(et)
• Finès: luuttu ^(fi)
• Francès: luth ^(fr)
• Gallec: laúde ^(gl) m.
• Gal·lès: liwt ^(cy) f.
• Georgià: ბარბითი ^(ka) ‎(bàrbiti)
• Grec: λαούτο ^(el) n. ‎(laüto)
• Grec antic: πανδούρα ^(grc) f. ‎(pandoúra)
• Hebreu: לאוטה‎ ^(he) f.
• Hindi: वीणा ^(hi)
• Hongarès: lant ^(hu)
• Irlandès: liúit ^(ga) f.
• Islandès: lúta ^(is) f.
• Italià: liuto ^(it)
• Japonès: リュート ^(ja) ‎(ryūto)
• Letó: lauta ^(lv) f.
• Lituà: liutnia ^(lt) f.
• Llatí: lyra ^(la) f.
• Malgaix: valiha ^(mg)
• Neerlandès: luit ^(nl) f.
• Occità: laüt ^(oc)
• Polonès: lutnia ^(pl) f.
• Portuguès: alaúde ^(pt) m.
• Romanès: lăută ^(ro) f.
• Rus: лю́тня ^(ru) f. ‎(liútnia)
• Suahili: gambusi ^(sw)
• Suec: luta ^(sv) c.
• Tagal: laud ^(tl)
• Tai: พิณ ^(th)
• Turc: ut ^(tr), lavta ^(tr)
• Txec: loutna ^(cs) f.
• Ucraïnès: лю́тня ^(uk) f. ‎(liútnia)
• Xinès: 魯特琴 ^(zh) ‎(鲁特琴, lǔtèqín)

Miscel·lània

• Síl·labes: lla·üt (2)
• Anagrama: ullat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• llaüt. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.