sapo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /ˈsa.po/
• Etimologia: Del català antic çapo, d’origen incert, probablement preromà transmès pel mossàrab, segle XIV. Cognat del castellà, gallec i portuguès sapo, i basc zapo.

Nom

sapo m. ‎(plural sapos)

1. (dialectal valencià, Aragó) Sinònim de gripau.

Notes

• D’ús antic en zones d’influència mossàrab i aragonès, s’ha mantingut com a terme dialectal popular.
• Generalment proscrit per la percepció de castellanisme d’àmbit limitat, però en origen és més probable que fos un cognat.

Miscel·lània

• Síl·labes: sa·po (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DECat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈsa.po/

Americà: alt /ˈsa.p(o)/, baix /ˈsa.po/

• Rimes: -apo
• Etimologia: Onomatopeic, d'origen preromà.

Nom

sapo m. ‎(plural sapos)

1. gripau
2. (peixos) rap vermell

Miscel·lània

• Síl·labes: sa·po (2)
• Anagrames: aspo, aspó, opas ^(revers), opás, paso, pasó, poas, posa, posá, sopa, sopá

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sapo
• sapo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Esperanto

• Pronúncia ^(AFI): /ˈsa.po/
• Etimologia: De l'arrel √sap i la desinència -o, del llatí sapo.

Nom

sapo ‎(acusatiu sapon, plural sapoj, plural acusatiu sapojn)

1. sabó

Miscel·lània

• Síl·labes: sa·po (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre sapo