ruboritze

Català

Verb

ruboritze

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ruboritzar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ruboritzar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ruboritzar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ruboritzar

Variants

• [1] ruboritzo, ruboritzi, ruboritz
• [2] ruboritzi
• [3] ruboritzi
• [4] ruboritzi

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·bo·rit·ze (4)