rondineig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /run.diˈnɛt͡ʃ/, balear /ron.diˈnət͡ʃ/, /run.diˈnɛt͡ʃ/

Occidental: /ron.diˈnet͡ʃ/

• Rimes: -ɛtʃ
• Homòfon: rondineigs
• Etimologia: De rondinejar.
• Anagrames: rondinegi, rondinegí

Nom

ron·di·neig m. ‎(plural rondineigs)

1. Soroll continuat i poc vibrant.

Traduccions

Traduccions: rondineig

Verb

ron·di·neig

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rondinejar

Variants

• rondinejo, rondinege, rondinegi

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB