rondinege

Català

Verb

rondinege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rondinejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rondinejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rondinejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb rondinejar

Variants

• [1] rondinejo, rondinegi, rondineig
• [2] rondinegi
• [3] rondinegi
• [4] rondinegi