ritu

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈri.tu/
Etimologia: Del llatí ritus ‎(«costum»), segle XV.

Nom

ritu m. ‎(plural ritus)

Execució ordenada d'una acció complexa que hom considera sagrada, segons el conjunt de normes que tradicionalment regulen les celebracions i les festes religioses o l'administració solemne de sagraments.

Notes

Hi ha els ritus d'iniciació, de pas, de consagració, de commemoració, els ritus funeraris, etc.

Sinònims

ritual

Traduccions

Albanès: rit ^(sq)
Alemany: Ritus ^(de) m., Brauch ^(de)
Anglès: rite ^(en)
Àrab: طَقْس دِينِيّ‎ ^(ar) m.
Armeni: ծես ^(hy) ‎(tses)
Belarús: абра́д ^(be) m. ‎(abrad), рытуа́л ^(be) m. ‎(ritual)
Búlgar: обред ^(bg) m. ‎(obred), ритуа́л ^(bg) m. ‎(ritual)
Castellà: rito ^(es)
Coreà: 의식 ^(ko) ‎(uisik)
Danès: ritus ^(da) c., rite ^(da) c.
Eslovac: obrad ^(sk) m., rituál ^(sk) m.
Eslovè: obred ^(sl) m., ritual ^(sl) m.
Esperanto: rito ^(eo)
Finès: riitti ^(fi)
Francès: rite ^(fr)
Gallec: rito ^(gl) m.
Grec: τελετουργία ^(el) f. ‎(teleturgia)
Grec antic: τελετή ^(grc) f. ‎(teletḗ)
Hebreu: פולחן‎ ^(he) m.
Hongarès: szertartás ^(hu), rítus ^(hu)
Indonesi: ritus ^(id)
Islandès: helgisiður ^(is) m., helgiathöfn ^(is) f.
Italià: rito ^(es)
Japonès: 儀式 ^(ja)
Letó: rits ^(lv) m.
Llatí: ritus ^(la) m.
Macedoni: обред ^(mk) m., ритуал ^(mk) m.
Maori: ritenga ^(mi)
Neerlandès: ritus ^(nl) f., kerkgebruik ^(nl) n.
Persa: آیین‎ ^(fa)
Polonès: rytuał ^(pl) m., obrzęd ^(pl) m.
Portuguès: rito ^(pt) m.
Quítxua: hayway ^(qu)
Romanès: rit ^(ro) n., ritual ^(ro) n.
Rus: обря́д ^(ru) m. ‎(obriad), ритуа́л ^(ru) m. ‎(ritual)
Serbocroat: обред ^(sh), obred ^(sh) m., ритуал ^(sh), ritual ^(sh) m.
Suec: rit ^(sv) c.
Tai: พิธี ^(th)
Turc: ayin ^(tr)
Txec: obřad ^(cs) m., rituál ^(cs) m.
Ucraïnès: обря́д ^(uk) m. ‎(obriad), ритуа́л ^(uk) m. ‎(ritual)
Xinès: 儀 ^(zh) ‎(仪, yí)

Miscel·lània

Síl·labes: ri·tu (2)
Anagrames: trui, Tuïr

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot