ritu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈri.tu/
• Etimologia: Del terme llatí ritus ‎(«costum»), segle XV.

Nom

ritu m. ‎(plural ritus)

1. Execució ordenada d'una acció complexa que hom considera sagrada, segons el conjunt de normes que tradicionalment regulen les celebracions i les festes religioses o l'administració solemne de sagraments.

Notes

Hi ha els ritus d'iniciació, de pas, de consagració, de commemoració, els ritus funeraris, etc.

Sinònims

• ritual

Traduccions

Traduccions: ritu

• Albanès: rit ^(sq)
• Alemany: Ritus ^(de) m., Brauch ^(de)
• Anglès: rite ^(en)
• Àrab: طَقْس دِينِيّ‎ ^(ar) m.
• Armeni: ծես ^(hy) ‎(tses)
• Belarús: абра́д ^(be) m. ‎(abrad), рытуа́л ^(be) m. ‎(ritual)
• Búlgar: обред ^(bg) m., ритуа́л ^(bg) m.
• Castellà: rito ^(es)
• Coreà: 의식 ^(ko) ‎(uisik)
• Danès: ritus ^(da) c., rite ^(da) c.
• Eslovac: obrad ^(sk) m., rituál ^(sk) m.
• Eslovè: obred ^(sl) m., ritual ^(sl) m.
• Esperanto: rito ^(eo)
• Finès: riitti ^(fi)
• Francès: rite ^(fr)
• Gallec: rito ^(gl) m.
• Grec: τελετουργία ^(el) f. ‎(teleturgia)
• Grec antic: τελετή ^(grc) f. ‎(teletḗ)
• Hebreu: פולחן‎ ^(he) m.
• Hongarès: szertartás ^(hu), rítus ^(hu)
• Indonesi: ritus ^(id)

• Islandès: helgisiður ^(is) m., helgiathöfn ^(is) f.
• Italià: rito ^(es)
• Japonès: 儀式 ^(ja)
• Letó: rits ^(lv) m.
• Llatí: ritus ^(la) m.
• Macedoni: обред ^(mk) m., ритуал ^(mk) m.
• Maori: ritenga ^(mi)
• Neerlandès: ritus ^(nl) f., kerkgebruik ^(nl) n.
• Persa: آیین‎ ^(fa)
• Polonès: rytuał ^(pl) m., obrzęd ^(pl) m.
• Portuguès: rito ^(pt) m.
• Quítxua: hayway ^(qu)
• Romanès: rit ^(ro) n., ritual ^(ro) n.
• Rus: обря́д ^(ru) m. ‎(obriad), ритуа́л ^(ru) m. ‎(ritual)
• Serbocroat: обред ^(sh), obred ^(sh) m., ритуал ^(sh), ritual ^(sh) m.
• Suec: rit ^(sv) c.
• Tai: พิธี ^(th)
• Turc: ayin ^(tr)
• Txec: obřad ^(cs) m., rituál ^(cs) m.
• Ucraïnès: обря́д ^(uk) m. ‎(obriad), ритуа́л ^(uk) m. ‎(ritual)
• Xinès: 儀 ^(zh) ‎(仪, yí)

Miscel·lània

• Síl·labes: ri·tu (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot