resoliva

Català

Verb

resoliva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de resoldre.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de resoldre.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·so·li·va (4)
• Heterograma de 8 lletres (aeilorsv)
• Anagrames: olivar-se, olivares, Oliveras, serviola, violares, volaries