replantege

Català

Verb

replantege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de replantejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb replantejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb replantejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb replantejar

Variants

• [1] replantejo, replanteig
• [2] replantegi
• [3] replantegi
• [4] replantegi

Miscel·lània

• Síl·labes: re·plan·te·ge (4)