refecció

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /rə.fək.siˈo/, occidental /re.fek.siˈo/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: Del llatí refectiō.

Nom[modifica]

refecció f. ‎(plural refeccions)

  1. Substitució de material per a la conservació de mecaderies.
    «L’inventari, les existències o l’estoc, està constituït pels béns del patrimoni d’una entitat, com ara les primeres matèries, la producció en procés, els articles acabats i altres materials que s’utilitzin en l’empaquetatge, en l’envàs del producte acabat o les refeccions per al manteniment que es consumeixen en el cicle d’operacions.» ([1])
  2. Obra de reparació, millora, o remodelació en una construcció.
    «Les refeccions posteriors a l'obra originària dificulten de poder precisar majorment les dates de construcció.» ([2])
  3. Àpat que fan els monjos en un monestir.
    «La Regla benedictina explicita el clima que han de tenir les refeccions per mitjà de la descripció de les qualitats que han de mostrar els servidors de taula i el lector.» ([3])

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: re·fec·ci·ó (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Logística d'emmagatzematge, Institut Obert de Catalunya
  2. Montserrat Pagès i Paretas, Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, L'Abadia de Montserrat, pàgina 460
  3. Bernabé Dalmau, Cercar Déu a Montserrat, L'Abadia de Montserrat, 2012, pàgina 43