record

Potser volíeu: rècord, récord

Català

• Pronúncia: oriental /rəˈkɔrt/, occidental /reˈkɔɾt/
• Rimes: -ɔɾt
• Etimologia: De recordar amb desinència zero, segle XIV.
• Anagrama: corder

Nom

re·cord m. ‎(plural records)

1. Procés de portar a la memòria la representació d'una experiència o aprenentatge previs, mitjançant imatges o paraules.

Traduccions

Traduccions: record

• Alemany: Erinnerung ^(de) f., Andenken ^(de) n.
• Anglès: memory ^(en), recollection ^(en)
• Armeni: հիշողություն ^(hy) ‎(hixokhutiun)
• Castellà: recuerdo ^(es)
• Eslovac: spomienka ^(sk) f.
• Eslovè: spomin ^(sl) m.
• Esperanto: memoro ^(eo)
• Francès: souvenir ^(fr)
• Hongarès: emlék ^(hu)
• Italià: ricordo ^(it) m.
• Japonès: 記憶 ^(ja)
• Llatí: memoria ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: RECORDAR ^(csc)

• Neerlandès: herinnering ^(nl) f.
• Occità: memòria ^(oc) f.
• Polonès: pamiątka ^(pl) f., wspomnienie ^(pl) n.
• Portuguès: lembrança ^(pt) f., recordação ^(pt) f.
• Romanès: amintire ^(ro)
• Rus: воспомина́ние ^(ru) n. ‎(vospominànie)
• Serbocroat: памћење ^(sh), pamćenje ^(sh) n.
• Suec: minne ^(sv) n.
• Turc: hatıra ^(tr), anı ^(tr)
• Txec: vzpomínka ^(cs) f.
• Vietnamita: kỷ niệm ^(vi)
• Volapük: mem ^(vo)
• Xinès: 記憶 ^(zh) ‎(记忆, jìyì)

Verb

re·cord

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de recordar

Vegeu també

• Record a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• record. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

Català medieval

Verb

record

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de recordar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de recordar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de recordar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de recordar

Anglès

• Pronúncia: /ˈɹɛ.kɔːd/

  àudio (EUA), noun

• Etimologia: Del francès antic record, derivat del verb recorder

Adjectiu

record

1. rècord

Vegeu també

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)