reconte

Català

Verb

reconte

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de recontar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb recontar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb recontar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb recontar

Variants

• [1] reconto, reconti, recont
• [2] reconti
• [3] reconti
• [4] reconti

Miscel·lània

• Síl·labes: re·con·te (3)
• Anagrama: coetern