rebotàreu

Potser volíeu: rebotareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.βuˈta.ɾəw/
	balear /rə.boˈta.ɾəw/, /rə.buˈta.ɾəw/
Occidental:	/re.boˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

rebotàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de rebotar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb rebotar.

Variants

• [2] rebotéssiu, rebotésseu, rebotàssiu, rebotàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bo·tà·reu (4)