pubilla

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /puˈβi.ʎə/, occidental /puˈβi.ʎa/
  • Rimes: -iʎa
  • Etimologia: Del llatí pūpīlla, femení de pūpīllus ‎(«menor d'edat»), segle XIII. Doblet del cultisme pupil·la.

Nom[modifica]

pu·bi·lla f. ‎(plural pubilles)

  1. Filla major d’una casa.
  2. (dret civil) Hereva en absència de fills mascles segons la tradició catalana.
  3. (folklore) Noia elegida en la festa major.
  4. (peixos) lluerna fosca
  5. (peixos) viret

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC
  • pubilla. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.