prouta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈpɾɔw.tə/
Occidental:	nord-occidental /ˈpɾɔw.ta/
	valencià /ˈpɾɔw.ta/, /ˈpɾɔw.tɔ/

Adjectiu

prouta f. ‎(plural proutes)

1. (col·loquial, lleidatà) Forma femenina de prou.

   «Jo prouta feina tenia a desempallegar-me del iaio.» (Irene Solanich [ed.], Política criminal, 2021, →ISBN)

Miscel·lània

• Síl·labes: prou·ta (2)
• Heterograma de 6 lletres (aoprtu)
• Anagrama: portau

Vegeu també

• Obres de referència: Optimot