potiner

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /pu.tiˈne/
Occidental: nord-occidental /po.tiˈne/, valencià /po.tiˈneɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: De potina i el sufix -er, probablement del llatí vulgar *pultīna, derivat de pŭls ‎(«farinetes»).

Adjectiu[modifica]

potiner m. ‎(femení potinera, plural masculí potiners, plural femení potineres)

  1. Que fa coses que embruten i no li sap mal embrutar-se mentre ho fa.
  2. Que no posa cura en fer les coses.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: po·ti·ner (3)
  • Anagrama: entorpí

Vegeu també[modifica]