potiner

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /pu.tiˈne/
Occidental: nord-occidental /po.tiˈne/, valencià /po.tiˈneɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: De potina i el sufix -er, probablement del llatí vulgar *pultīna, derivat de pŭls ‎(«farinetes»).
  • Anagrama: entorpí

Adjectiu[modifica]

po·ti·ner m. ‎(femení potinera, plural masculí potiners, plural femení potineres)

  1. Que fa coses que embruten i no li sap mal embrutar-se mentre ho fa.
  2. Que no posa cura en fer les coses.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]