porrer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈre/
	balear /poˈre/, /puˈre/
Occidental:	nord-occidental /poˈre/, valencià /poˈreɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De porra i el sufix -er.

Nom

porrer m. ‎(plural porrers, femení porrera)

1. Macer, qui porta porra.

Compostos i expressions

• Porrer de catedral: El ministre que per cerimònia acompanya amb una porra als que celebren els oficis divins amb solemnitat.

Traduccions

Macer

• Castellà: macero ^(es)
• Llatí: claviger ^(la)

Porrer de catedral

• Castellà: pertiguero ^(es)
• Llatí: sceptrifer ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: por·rer (2)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.