pontege

Català

Verb

pontege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pontejar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pontejar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pontejar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb pontejar

Variants

• [1] pontejo
• [2] pontegi
• [3] pontegi
• [4] pontegi

Miscel·lània

• Anagrama: potegen