polaco

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /poˈla.ko/
Americà: alt /poˈla.k(o)/, baix /poˈla.ko/
  • Etimologia: Del polonès polak. L’explicació del sentit despectiu és incerta, però l’ús modern és d’origen militar franquista:
  • En referència a un batalló polonès de mercenaris que va participar durant la Guerra de Successió Espanyola en el bàndol austriacista, usant els filipistes aquest gentilici com a antònim de botifler.
  • En referència al gabinet ministerial del comte Luis Sartorius (1853-1854), de família d’origen polonès, amb el català Jacint Fèlix Domènech com a ministre d’Hisenda molt impopular i amb diversos escàndols comparats amb el govern polonès anàrquic de l’època.
  • D’origen castrense durant la Guerra Civil espanyola quan en l’any 1939 va coincidir l’ocupació franquista de Catalunya amb l’ocupació nazi de Polònia. Durant el franquisme es va mantenir el mot en els quarters militars per referir-se als reclutes que parlaven català.
  • Popularment s’ha explicat per la incomprensió del català i la suposada similitud fonètica amb el polonès, sense fonament.

Nom[modifica]

po·la·co m. ‎(només en singular)

  1. Polonès, llengua eslava de Polònia.

Nom[modifica]

po·la·co m. ‎(plural polacos, femení polaca)

  1. polonès
  2. (despectiu) català

Adjectiu[modifica]

po·la·co m. ‎(femení polaca, plural masculí polacos, plural femení polacas)

  1. polonès
  2. (despectiu) català

Vegeu també[modifica]