plantares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɫənˈta.ɾəs/, occidental /pɫanˈta.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

plantares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de plantar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb plantar.

Variants

• [2] planteguesses, plantessis, plantesses, plantassis, plantasses

Miscel·lània

• Síl·labes: plan·ta·res (3)
• Anagrames: parentals, plantar-se, plataners, prenatals, traspalen

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /planˈta.ɾes/, meridional \plaŋˈta.ɾeh\

Americà: alt /planˈta.(ɾe)s/, baix \plaŋˈta.ɾeh\, austral /planˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Adjectiu

plantares inv. pl.

1. forma plural de plantar: plantars