plangui

Potser volíeu: planguí

Català

Verb

plangui

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb plànyer
2. (balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb plànyer

Variants

• [1] planyi, planga
• [2] planyi, planga

Miscel·lània

• Síl·labes: plan·gui (2)
• Heterograma de 7 lletres (agilnpu)
• Anagrama: plaguin