planguéreu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pɫəŋˈɡe.ɾəw/, occidental /pɫaŋˈɡe.ɾew/
• Rimes: -eɾew

Verb

planguéreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de plànyer
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb plànyer

Variants

• [1] planyéreu
• [2] planyéssiu, planguésseu, planguéssiu

Miscel·lània

• Síl·labes: plan·gué·reu (3)