Vés al contingut

placenta

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /pɫəˈsen.tə/, occidental /pɫaˈsen.ta/
  • Rimes: -enta
  • Etimologia: Del llatí placenta, segle XIX.

placenta f. ‎(plural placentes)

  1. Òrgan efímer que es desenvolupa durant la gestació dels mamífers i compleix funcions respiratòries, nutricionals i excretores del fetus.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pla·cen·ta (3)

Vegeu també

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /pləˈsentə/
  • Etimologia: Del llatí placenta.

placenta ‎(plural placentae o placentas)

  1. placenta

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /plaˈθen.ta/, meridional \plaˈθeŋ.ta\
Americà: alt /pl(a)ˈsen.ta/, baix \plaˈseŋ.ta\, austral /plaˈsen.ta/

placenta f. ‎(plural placentas)

  1. placenta

Derivats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pla·cen·ta (3)
  • Anagrama: placante

Vegeu també

[modifica]
  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre placenta

Francès

[modifica]

placenta m. ‎(plural placentas)

  1. placenta

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pla·cen·ta (3)

Vegeu també

[modifica]

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /plaˈt͡ʃɛn.ta/
  • Etimologia: Del llatí placenta.

placenta f. ‎(plural placente)

  1. placenta

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: pla·cèn·ta (3)

Vegeu també

[modifica]