piulege

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

piulege

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de piulejar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb piulejar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb piulejar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb piulejar