pintos

Català

Verb

pintos

1. (col·loquial nord-occidental) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb pintar

Variants

• pintis, pintes

Miscel·lània

• Anagrama: topins

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpin.tos/, meridional \ˈpiŋ.toh\

Americà: alt /ˈpin.t(o)s/, baix \ˈpiŋ.toh\, austral /ˈpin.tos/

• Rimes: -intos

Nom

pintos m. pl.

1. forma plural de pinto