pinso

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈpin.su/, balear /ˈpin.so/, /ˈpin.su/
Occidental: /ˈpin.so/
  • Etimologia: Del castellà pienso.

Nom[modifica]

pin·so m. ‎(plural pinsos)

  1. Ració de gra que es dóna als animals per alimentar-los.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈpɪn.soː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *pey- («triturar»).

Verb-1[modifica]

pīnsō ‎(1a present?), pīnsis ‎(2a present), pīnsere ‎(infinitiu), pīnsuī ‎(perfet), pīstum ‎(supí)

  1. copejar
  2. esmicolar, triturar
  3. aixafar
  4. remenar, barrejar

Verb-2[modifica]

pīnsō ‎(1a present?), pīnsās ‎(2a present), pīnsāre ‎(infinitiu), pīnsāvī ‎(perfet), pīnsātum ‎(supí)

  1. batre

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.796