picotejàreu

Potser volíeu: picotejareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pi.ku.təˈʒa.ɾəw/
	balear /pi.ko.təˈd͡ʒa.ɾəw/, /pi.ku.təˈʒa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /pi.ko.teˈʒa.ɾew/, valencià /pi.ko.teˈd͡ʒa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

picotejàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de picotejar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb picotejar

Variants

• [2] picotegéssiu, picotegésseu, picotejàssiu, picotejàsseu