pianista

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (masculí) oriental /pi.əˈnis.tə/, occidental /pi.aˈnis.te/
  • Rimes: -iste
  • Pronúncia(i): (femení) oriental /pi.əˈnis.tə/, occidental /pi.aˈnis.ta/
  • Rimes: -ista
  • Etimologia: De piano i el sufix -ista.

Nom[modifica]

pianista m. f. ‎(plural pianistes)

  1. Persona que toca el piano, particularment de forma professional.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pi·a·nis·ta (4)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /pjaˈnis.ta/, meridional /pjaˈnih.ta/
Americà: alt /pjaˈnis.t(a)/, baix /pjaˈnih.ta/

Nom[modifica]

pianista m. f. ‎(plural pianistas)

  1. pianista

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pia·nis·ta (3)
  • Anagrama: patináis

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pianista


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /pjaˈni.sta/
  • Etimologia: De piano i el sufix -ista.

Nom[modifica]

pianista m. f. ‎(plural masculí pianisti, plural femení pianiste)

  1. pianista

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pia·nì·sta (3)


Polonès
[modifica]

  • Pronúncia: /pjaˈɲis.ta/
  • Etimologia: De l'italià pianista.

Nom[modifica]

pianista m. pers. ‎(femení pianistka)

  1. pianista

Declinació[modifica]

Relacionats[modifica]