personificar

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /pər.su.ni.fiˈka/
Occidental: nord-occ. /peɾ.so.ni.fiˈka/, val. /peɾ.so.ni.fiˈkaɾ/

Verb[modifica]

per·so·ni·fi·car trans.

  1. Atribuir qualitats humanes a animals, éssers o objectes, usualment amb finalitat artística.
  2. Per la forma de fer representar algú una virtut, un defecte, un sant, etc.
    Exemple: El teva filla ha fet un entremaliadura. - La meva filla? Però si és una santa personificada.

Conjugació[modifica]

Sub-arrows 2.svg Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

per·so·ni·fi·car ‎(present personifico, passat personifiqué, futur personificaré)

  1. personificar

Conjugació[modifica]


Portuguès
[modifica]

Verb[modifica]

Books-aj.svg aj ashton 01.svgAccepcions[modifica]

per·so·ni·fi·car

  1. personificar