Vés al contingut

personificar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /pər.su.ni.fiˈka/
balear /pəɾ.so.ni.fiˈka/, /pər.su.ni.fiˈka/
alguerès /pal.su.ni.fiˈka/
Occidental:  nord-occidental /per.so.ni.fiˈka/
valencià /peɾ.so.ni.fiˈkaɾ/, /peɾ.so.ni.fiˈka/

Verb

[modifica]

personificar trans.

  1. Atribuir qualitats humanes a animals, éssers o objectes, usualment amb finalitat artística.
  2. Per la forma de fer, representar algú una virtut, un defecte, un sant, etc.
    El teva filla ha fet un entremaliadura. - La meva filla? Però si és una santa personificada.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: personifico, personifica, personifiquem

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: per·so·ni·fi·car (5)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /peɾ.so.ni.fiˈkaɾ/
Americà: alt /peɾ.so.ni.f(i)ˈkaɾ/, baix /peɾ.so.ni.fiˈkaɾ/

Verb

[modifica]

personificar ‎(present personifico, passat personifiqué, futur personificaré)

  1. personificar

Conjugació

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: per·so·ni·fi·car (5)

Portuguès

[modifica]

Verb

[modifica]

personificar

  1. personificar