perlege

Català

Verb

perlege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de perlejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb perlejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb perlejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb perlejar

Variants

• [1] perlejo, perlegi, perleig
• [2] perlegi
• [3] perlegi
• [4] perlegi

Miscel·lània

• Síl·labes: per·le·ge (3)