perite

Català

Verb

perite

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de peritar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb peritar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb peritar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb peritar

Variants

• [1] perito, periti, perit
• [2] periti
• [3] periti
• [4] periti

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·ri·te (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /pɛˈriː.tɛ/

Adjectiu

perīte

1. vocatiu masculí singular de perītus