periclite

Català

Verb

periclite

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de periclitar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb periclitar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb periclitar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb periclitar.

Variants

• [1] periclito, pericliti, periclit
• [2] pericliti
• [3] pericliti
• [4] pericliti

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·ri·cli·te (4)