penco

Català

Verb

pen·co

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pencar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pencar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pencar

Variants

• [1] penque, penqui, penc
• [2] penqui, penque
• [3] penqui, penque