penco

Català

Verb

penco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pencar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pencar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pencar.

Variants

• [1] penque, penqui, penc
• [2] penqui, penque
• [3] penqui, penque

Miscel·lània

• Síl·labes: pen·co (2)
• Anagrames: copen, encop