pela

Potser volíeu: pelà, pelá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈpɛ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /ˈpɛ.ɫa/
	valencià /ˈpɛ.ɫa/, /ˈpɛ.ɫɛ/
Informal:	mallorquí /ˈpa.ɫə/, menorquí, eivissenc /ˈpə.ɫə/

• Rimes: -ɛla
• Etimologia: [1] De pelar, segle XIV.
• Etimologia: [2] De una pesseta pelada ‎(‘un valor arrodonit sense considerar en rals’). S’han proposat altres explicacions d’origen argòtic per trucatge de sentits.

Nom

pela f. ‎(plural peles)

1. Acció i efecte de pelar.
2. Tros de pell o d’escorça pelada.

Sinònims

• (de pelar) pelada

Traduccions

Acció de pelar

• Anglès: debarking ^(en)
• Castellà: peladura ^(es) f.
• Francès: écorçage ^(fr) m.
• Italià: sbucciatura ^(it) f.

Tros pelat

• Anglès: peel ^(en), peel ^(en)
• Castellà: piel ^(es) f., peladura ^(es) f.
• Francès: épluchure ^(fr) f., pelure ^(fr) f.
• Italià: buccia ^(it) f., pelle ^(it) f.

Nom

pela f. ‎(plural peles)

1. (col·loquial, obsolet) pesseta
2. (col·loquial, sovint en plural) diners

Verb

pela

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pelar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pelar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·la (2)
• Anagrama: apel

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpe.la/
• Rimes: -ela

Nom

pela f. ‎(plural pelas)

1. (col·loquial) peseta
2. (col·loquial, només en plural) diners

Verb

pela

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb pelar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb pelar

Variants

• [2]: (voseo) pelá

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·la (2)
• Anagrames: palé, peal

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pela