pec

Potser volíeu: PEC

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpek/
• Rimes: -ek
• Etimologia: Del llatí pecus ‎(«bestiar»), segle XIII.

Adjectiu

pec m. ‎(femení pega, plural masculí pecs, plural femení pegues)

1. neci

Verb

pec

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pecar.

Variants

• peco, peque, pequi

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: cep ^(alfagrama)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB